14 de gener del 2008

Marina, Carlos Ruíz Zafón



La veritat és que m’he quedat de pedra al veure l’entrada d’en Kevin. Per què? Només una resposta: des del primer moment en què la Cristina ens va presentar la seva idea, jo només tenia un llibre al cap i és aquest: Marina, de Carlos Ruiz Zafón.
El primer cop que vaig veure aquest llibre va ser a les lleixes de l’habitació de la meva germana, ja que els meus pares li van regalar, més que res perquè la meva germana es diu Marina, com el llibre. Ella no l’ha llegit encara, no li agrada gaire llegir.
Així que el vaig trobar me’l vaig endur cap a la meva habitació. El vaig començar a llegir i no vaig parar fins que el vaig acabar. És el llibre que més m’ha enganxat, fins i tot més que l’Ombra del Vent.





Una de les coses que em va dur a llegir-lo va ser la foto de la portada, la vaig trobar fantàstica, tot i que diuen que no s'ha de jutjar un llibre per la seva portada... I l'altre motiu és la frase de la portada (almenys de la edició que tinc jo) que diu: "Tots tenim un secret tancat amb clau a l'àtic de l'ànima". I sens dubte, aquesta frase em va enamorar.


L'argument del llibre és el següent:
Òscar Drai recorda aquell moment de l’any 80, quan ell era encara un adolescent que vivia en un internat, quan va desaparèixer per uns dies, deixant-se perdre pels carrers de Barcelona. I sense voler-ho va conèixer Marina i el seu pare, i es va veure involucrat en una historia terrorífica.
És una història d’amor, combinada amb moments de terror i misteri i amb un final commovedor.

És un libre que tracta diferents temes i t'enganxa des de la primera pàgina. A més, té un final inesperat. Això si, es fa curt.

La majoria de gent arriba a la resta de les novel·les de Ruiz Zafón a partir de l’Ombra del Vent, ja que és la seva obra més coneguda i premiada. L’autor segueix el mateix esquema que en la seva obra més coneguda: el protagonista es veu involucrat en un misteri que necessita resoldre i va parlant amb diferents testimonis o involucrats en l’assumpte, que li expliquen una part del seu passat. I és que podríem dir que Marina és com l’esbós de l’Ombra del Vent.



De l'autor he de dir que va néixer a Barcelona el 1964 i va treballar com a compositor i també en el món de la publicitat. Ha escrit altres novel·les (totes s'assemblen bastant) que han estat traduïdes a diversos idiomes. L'any 1993 es va instal·lar a Los Àngeles i actualment encara hi viu amb la seva dona. Personalment, m'agrada molt la seva manera d'escriure, especialment en aquest llibre, ja que t'atrapa d'una manera única i inexplicable.







Us deixo amb el principi del llibre, a veure si us agrada i us animeu a llegir-lo:


“La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha ocorregut. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Durant set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot, la policia es van llençar a la recerca d’aquell fugitiu a qui alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d’amnèsia.
Una setmana més tard, un policia vestit de paisà va reconèixer aquell noiet; la descripció encaixava. El sospitós vagava per l’estació de França com una ànima perduda en una catedral forjada de ferro i boira. L’agent se’m va acostar amb aire de novel·la negra. Em va preguntar si el meu nom era Òscar Drai i si era jo el noi que s’havia esfumat de l’internat on estudiava sense deixar ni rastre. Vaig assentir sense obrir la boca. Recordo el reflex de la volta de l’estació sobre els vidres de les seves ulleres."


14 comentaris:

Sandra ha dit...

Gemma,

M'agradat molt la teva entrada!
La veritat és que tinc moltes ganes de llegir-lo. Ja sé on demanar-lo.

La part que has post de la primera pàgina és molt interessant.
I la portada del llibre la trobo estranya, però suposu que te algna cosa a veure amb la novel.la no?

Quan m'ho llegeixi ja veuré.

També he de dir que mai havia sentit parlar d'aquest autor.
Bueno si d'en Kevin, però bueno...ho dic en aquest comentari, jejeje

Ens veiem demà.

Anònim ha dit...

Mare meva!

Què rapit va això!!!
acabo de comentar-li a la Sandra, i ara una nova entrada!!!
jajajaja

Gemma,

Pel que dius del llibre ha de ser interessant, i, com el d'en Kevin, està ambientat a Barcelona, a prop nostre.
I el que he llegit, el fragment que has posat m'ha agradat.


pffffff, ho poseu "xungo" eh, per tiar llibre???


jajaja


doncs res, fins demà i no comento més :$



TaTi

Anònim ha dit...

bones Gemma
tercer comentari que faig x)
m'esteu deixant sense idees ja! xD
doncs
La meva germana també es diu Marina
i..em sembLa interessant LLegir un LLibre reLacionat amb eL seu nom x)
potser me'L cOmpRo i Li regaLo
ke aviat s'acOsta eL seu aniveRsaRi xD
buuuf
i com diu La tati..
ho poseu dificiL eeh! x)
un petÓ
i bOna niiit

judiit bRugatt*

Anònim ha dit...

Bones Gemma,

Segons el que has dit a la entrada el llibre pot estar força bé, no em desagrada. També he de dir que m'agradat pel nom del llibre que es diu igual que el meu nom.
No descarto la possibilitat de llegirme'l.

Serà difícil escollir un llibre...

Ens veiem demà.

[uliva]
Marina

Eva Martinez ha dit...

Hola, Gemma!

Després de llegir dlfragment del principi del llibre, m'han entrat moltes ganes de llegir-lo, i em passa poques vegades. M'agradaria molt llegir-me'l... m'has mig convensut, falta veure les pròximes entrades, però, en serio, m'ha agradat molt.

Ens veiem demà, gent!!

Eva Martínez

Anònim ha dit...

Gemma,

M'has recolzat la impressió que em va dur en Kevin, no sobre el llibre sinó sobre l'escriptor. M'haig de llegir aquest autor sigui el que sigui. Ja l'he escoltat (com a compositor), ara em falta llegir-lo.

Gràcies!

JOel

Titi Juher ha dit...

Joel,

I què tal com a compositor, en Ruíz Zafón?

Titi

Anònim ha dit...

BneS!!!!

Aixo no pot ser, la primera tria, i ja m'han tret dos dels meus llibres preferits...
Bueno, em tranquilitza, senyals de que són bons.

És realment fascinant, enganxa desde la primera pàgina fins la última i realment es mereix ser llegit.

Petons

Ari*

Anònim ha dit...

Ieis Titi!

M'ha encantat la pregunta! És que a l'anterior comentari jo ja l'havia fet explicant-hi, a més, què em semblava la seva música. Però quan feia vista prèvia (sí, sí, ara en faig, de vista prèvia) vaig pensar que potser quedava una mica fora de lloc. De totes maneres, però, hi vaig voler dir alguna cosa, jaj.

Doncs de les quatre peces que es poden descarregar em quedo amb la que porta el nom del llibre que té un rollo així minimalista que m'agrada tot i que en algun moment l'harmonia sigui massa repetitiva (però es tracta de la gràcia de la música minimalista, crec jo).

Esta bé també "El cementerio de los libros". Més efectista i buscant un rollo més màgic, per dir-ho d'alguna manera.

De "Bea" crec que a vegades és massa previsible (potser és el seu objectiu. Ni idea) però estic segur que la mateixa idea musical amb els acords més elaborats mantindrien el matix ambient (cosa que crec que ha de ser intocable en aquest cas) però resultaria tot molt més interessant i la melodia seria igual d'ensucrada però molt més emotiva.

I el "Lain coubert", així més pel·liculero i simfònic, m'agrada. Sobretot l'entrada del piano, aquest contrast que de cop deixa enrere la tensió que ha creat la corda. Potser, però, l'intrumentació no m'acaba de fer el pes. Hi ha alguns moments en què la corda, acompanyant, fa unisó i s'enreda amb la melodía i, no ho sé, crec que obrint la corda quedaria més ampli i augmentaria la força del tema que destaca. En canvi, però, hi ha moments molt bons, instrumentalment parlant, amb aquells pizzicatos dels violins i violes.

És a dir, Titi, que com a compositor trobo que Zafón és bastant colorista i sap trobar els ambients que busca. A vegades, però, resulta massa típic i/o previsible (digali com vulguis).

En fi Sarafí, que tot això només és la meva opinió, eh! Puc haver contradit perfectament alguna de les seves intencions!

Ara, Titi, és a mi que m'agradaria saber què en penses musicalment, ok? Ens veiem! A cuidar-se!

JOel

Titi Juher ha dit...

Joel,

A veure, a veure... Primer de tot: haig d'aconseguir la música. I gravar-la en un format antic i tot això. Pel que fa a la música, tecnològicament parlant sóc a l'any de la kika.

Si ho aconsegueixo te'n dic el què. I si no, algun trempat de vosaltres ja m'ho passarà en CD.

Titi

Titi Juher ha dit...

Gemma,

Et faig el comentari final de la teva entrada. Ara et tocarà fer-ne la revisió, ok?

Pel que fa a les errades de llengua (ortografia, sintaxi, puntuació...) te les he marcades amb vermell. Ja les corregiràs. En verd hi tens el que fa referència al contingut.

Què m'ha agradat? Doncs que és una entrada fresca i personal, i fàcil de llegir. Entra.

Què no m'ha agradat? Em falten alguns arguments per acabar-me de convèncer. Per què haig de llegir aquest llibre?

Ah! I vols dir que cal posar-hi un paràgraf en vermell?

A veure com et surt la segona versió.

Titi

Titi Juher ha dit...

Gemma,

Comentari final.

Veig que has corregit el que et vaig assenyalar. Perfecte. Tant de bo ho hagués pogut fer amb tothom...

Però... Continuo sense saber per què haig de llegir el teu llibre. Per una qüestió d'argument, simplement?

A part d'això crec que a la teva entrada hi falta una mica de moviment, d'aire fresc... Un link, un video, una mica de música...

No t'amoïnis. Com que escrius bé, està bé.

Petons i fins demà.

Anònim ha dit...

Hola em dic Laia!!

m'acabo de llegir aquest llibre per a l'institut!

A mi m'ha agradat moltissim!!
T'enganxa molt i no pots parar fins que no l'acabes.

Jo me'l tenia que llegir amb castllà.

El final és una mica trist.


espero que tothom que l'hagi llegit li hagi agradat tant com a mi!

adeeu!!

Unknown ha dit...

jo m'he llegit el libre 2 cops i encara k com tu dius es fa curt tambe t'enganxa des de la primera pagina es dels millors llibre k e oberta mai