20 de gener de 2008

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda





GENIAL. Una obra genial.


Agradable, fàcil, amena, senzilla, bonica, curiosa, especial…
La qüestió és que parlant de MERCÈ RODOREDA no es pot esperar menys. Sí, ho reconec, m’he tornat a deixar seduir per “l’efecte Rodoreda” i aquesta vegada amb jardí vora el mar, una obra que no em despertava gaire curiositat al costat de la Plaça del diamant. Res, un prejudici com un altre. Ja que quan vaig començar a llegir Jardí vora el mar vaig descobrir que era diferent a com l’esperava i dins la seva diferència hi vaig trobar la seva BELLESA. Malgrat que la Plaça del diamant sigui una obra emblemàtica de M. Rodoreda, i unes de les millors per mi, Jardí vora el mar no es queda gens curt.


“Jardí vora el mar és una novel·la excel·lent publicada enmig de dues obres mestres” (Joan Sales, Editor)


Jardí vora el mar és estrictament i com moltes de les obres de M. Rodoreda, el reflex del que ella opina sobre la societat i basada en la seva experiència. Realista, sobretot REALISTA, explica com en pot ser, de dura, la vida i com ens hem d’adaptar per sobreviure-hi. Senzillament T’ATRAPA, perquè encara que no sigui d’intriga ni d’acció, un cop comences a llegir és com si respiressis l’aire d’aquell jardí i les sensacions del mar. Aconsegueix redactar unes descripcions tan precises que et convencen de la certesa d’allò que et descriu. Arribes al punt de crear una imatge mental d’allò que està explicant, i és magnífic. Cosa que et permet DESCONECTAR de la realitat per uns instants, sense patir i sense angoixar-te, tan sols llegeixes.
La novel·la de M. Rodoreda és molt profunda i detallista, per això sempre aconsegueix que m’hi enganxi i moltes vegades que m’hi senti identificada.



‡ Sinopsis:
Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d’una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l’alegria coven realitats que no respecten res ni rics ni pobres, ni senyors ni servei: fracàs en l’amor i la cruesa de l’instint de supervivència, dos grans temes de l’obra de Mercè Rodoreda.

El llibre s’estructura en sis capítols, que corresponen als sis estius. Hi trobem un monòleg del narrador, el jardiner de la casa, que té lloc després dels sis anys, sis estius, i que recorda tots els fets que van succeir. El més destacat, el triangle amorós entre els senyors de la casa i un veí. Una historia d’amor tràgica que s’inicia temps abans i que es reprèn en aquests últims anys. Ens despista molt el fet de que no ens situa en un temps ni en un lloc, i ens deixa, per exemple, amb la intriga de saber “qui ha matat la mona de la Miranda”. En aquest llibre no poden faltar trets característics de Mercè Rodoreda, com per exemple: fracàs en l’amor, situacions tràgiques que desencadenen en la mort, el rebuig de la maternitat, la crueltat i materialisme...


Aprofitant que és l’ANY RODOREDA us passo el “link” de la pàgina on hi trobareu molta informació sobre aquest any 2008, pel que fa a M. Rodoreda: http://www.anyrodoreda.cat/

Per acabar, tan sols dir que Jardí vora el mar és senzillament una obra de Mercè RODOREDA i que amb això ja en tindrieu que fer prou. És una escriptora que val molt la pena conèixer.

Per sempre més Rodoreda,
Patrícia Revilla

22 comentaris:

evA* ha dit...

Bon dia Patt^^

Sóc la primera en escriure!!

Mercè Rodoreda... fa temps que vull llegir un llibre seu, i en tinc molts pensats, aquest l'inclouré a la llista. M'ha agradat l'argument, i com que tracta molts temes, encara més. Bé, com que és l'any rodoreda me'n vull llegir algun, és clar, i per què no aquest?

Bé, ho he de deixar aquí perquè si no faré tard...xD

Petons i fins ara!

TaTi ha dit...

Patry!

Té molt bona pinta el llibre...
Quan pugui entraré a la web que ens has deixat, de moment només ho he llegit.

Vinga, vagi bé!

TaTi

Sajet ha dit...

Hola!!

doncs si que te bona pinta.. llastima que la juher m'hagi convençut abans i estigui llegint els pilars de la terra!
Bé referit a Rodoreda, una història molt digna de poder explicar

Apa doncs fins demà!

Aleix

Sandra ha dit...

Bones Patri!

Pel que has explicat aquest llibre deu estar molt bé...
Ara mateix no tinc molt de temps, però quan en tingui em pasaré per la pàgina que has deixat haviam que hi diu.

Que vagi bé!

Sandra

Marc Soler ha dit...

Hola gent,

Patry, com no podia ser de cap altra manera, havies de recomanar un llibre de Mercè Rodoreda, amb "lo" bé que n'has arribat a parlar, d'ella i de la Plaça del Diamant, (es podia mig imaginar).
Però estic amb tu, és una obra genial, que et vícia, no saps com, però no pots parar de llegir, i alguns pensareu, està exagerant, però no, no menteixo, proveu-ho i ja veureu, i no feu cas perquè no sigui una obra tan reconeguda com Mirall trencat o la Plaça del Diamant, perquè està francament bé.

Vinga, ja plego, apa, adeu i fins demà.

P.D.:Estudieu força per l'examen de mates de demà

Gemma ha dit...

Patry!

No volies presentar el "carrer de les camèlies"? :S
La entrada està molt bé, et felicito. El llibre no me l'he llegit però sembla estar bé.

Fins demà*

Patry ha dit...

ara fare de "Juher" jojojo

gemma,

si que es veritat que al principi volia presentar "el Carrer de les cameles", pero vaig parlar amb la cristina i em va recomanar aquest. Aixi que li vaig fer cas i me'l vaig llegir, com que tambe era de la mateixa escritora no em va importar el canvi.(tan sols es perque quedi clar..jejje)


i la pagina web que he deixat al final, és sobre l'any rodoreda, no sobre el llibre!!


fins dema matematiiiics...!!(els que tenen examen de mates, esclar..!)


Patry

JOel ha dit...

Ieee, Patry!

Quan la Titi va dir, en una de les seves classes, que aquest any (any Rodoreda) es volia acabar tota l'obra d'aquesta escriptora vaig pensar que jo havia de llegir-me, com a mínim, una obra més (ja que m'havia llegit la Plaça del Diamant).

Doncs bé, si tu ho recomanes haurà de ser aquest llibre.

Bona nit fatera!

Joel

Cristina Juher ha dit...

Joel,

Com que "un llibre més"? Hosti, tiu, això és molt poc... Mira: l'any que ve llegirem "Mirall trencat". "La plaça del diamant" ja la tens llegida. La Patry t'ha convençut perquè et llegeixis "Jardí vora el mar", no? Doncs anima't: indispensables són, també, "Aloma", "El carrer de les camèlies", "La mort i la primavera" i "Quanta, quanta guerra...". Llavors t'hauries d'animar amb els contes, que són fabulosos.

Tens feina. Rodoreda és in-dis-pen-sa-ble.

Titi

Patry ha dit...

holaa!

cristina, cap comentari sobre la meva entrada?
vull crítiqueees!!!

fins dema passaaat!dema no hi soom
els del cientific, és clar!

Patry

Cristina Juher ha dit...

Com que no hi sou demà, els del científic?????????

Vull més informació, sobre aquest tema.

Titi

AxA* ha dit...

Els del científic no ho son perque van a Girona a veu-re nose que d'un microscopi per lo que ma dit la meva cosína!

AxA*

JOel ha dit...

Titi,

Pensant en això dels contes de Rodoreda em sembla que tinc un llibre seu que es diu (si no recordo malament) "La brusa vermella i més contes" o alguna cosa així...

El buscaré per casa. Te l'has llegit? què tal?

JOel

Anònim ha dit...

Bones!!!!!

De libres de Mercè Rodoreda només m'he llegit "La Plaça del Diamant", que em va agradar moltíssim, però me'l vaig llegir abans d'anar a veure l'obra. Mercè Rodoreda és una autora molt bona, tot i que no m'agrada llegir els seus llibres m'agraden. I el que faré és intentar llegir el llibre que has recomanat.

MeNeL.

Cristina Juher ha dit...

Joel,

Vols dir "La meva Cristina i altres contes" o "Semblava de seda i altres contes"????? Això de la brusa vermella... ha estat un somni eròtic, una anada de bola, algun missatge subliminal, el subconscient freudià?

Almudena ha dit...

Patry!

Sento no haver pogut comentar abans... Una bona entrada, és l'any Rodoreda i és mereix un lloc al blog. Sembla un bon llibre. Avera si aconsegueixo temps!

Petons i fins demà.

Almudena

JOel ha dit...

Titi,

M'has fet dubtar de mi mateix. Però encara em domina el conscient i no el subconscient (encara que això penso que no és precisament bo). Realment tinc un llibre de Mercè Rodoreda que es titula "La brusa vermella i altres contes".

Ens veiem dilluns!

JOel

Arare ha dit...

Buscant informació sobre la Rodoreda he arribat en aquest blog. Potser us faria gràcia veure'n un de força reeixit que ens hem empescat uns quants blocaires (bloggers), no ho sé. per si de cas, aquí us en deixo l'adreça.

Endavant amb el blog, és força interessant. Qui diu que els joves no llegeixen?

Salutacions cordials.

aix, l'adreça:

http://transformacions.blogspot.com

Anònim ha dit...

Aprofiteu l'any Rodereda per llegir no només a la gran Mercè, si no també tota aquella escola que ha deixat de novel.listes actuals, entre les quals us recomano les novel.les "Màxima" de Mariona Masferrer i "Temps d'absències" de Marta Planes.

La profe ha dit...

Patry,

La teva entrada està bé. És fresca, àgil i personal. Però em toca de fer-te'n crítiques, no?

a) Ja saps que això dels colorins no és sant de la meva devoció. Voto per l'elegància i l'austeritat d'un color neutre, sobri i clar.

b) Crec que podries fer-hi una repassada amb temes de gramàtica i puntuació. T'estalviaràs moltes errades "tontes".

c) Per què us fa tanta il·lusió publicar la biografia dels autors??? En el cas de Rodoreda (arxiconeguda per tothom) encara fa menys falta.

d) Hauria estat bé que haguessis explicat el teu lligam amb Rodoreda. Per què et sents tan atrapada per la seva obra?

e) T'has fixat que gent de fora t'hi ha fet comentaris??? Genial, no? El nostre bloc pot resultar interessant a molta gent.

Patry, tu mateixa. Una abraçada.

Titi

Cristina Juher ha dit...

Patry,

No trobes que has pogut millorar substancialment l'entrada?

Ara és molt més elegant, sí senyora.

Ja et vaig dir el què... La tria, boníssima, molt adequada. Has aconseguit explicar per què t'agrada, aquesta autora.

I repeteixo: has vist que des de fora també hem suscitat interès???

Has fet un bon curs, Patry. N'has après molt. Te n'adones?

Titi

Anònim ha dit...

este libro = suicidio